Cap a la decada dels anys setanta van sorgir cantautors i grups que seguiren fent crònica de la realitat social. Entre ells destaca LA TRINCA per les seves cançons plenes de gràcia, tendresa i ironia.
L'HOME DE CROMANYÓ
L'home de cro ... L'home de ma ... L'home de nyó ...
L'home de cromanyó, ei ! l'home de cro do manyó no està fet de llautó ni de ferro colat.
En aquell temps de la prehistòria, ara deu fer dos-cents mil anys, un home es va cobrir de glòria, fill de dos orangutants.
Dret amb les potes del darrera i amb calçotets de pell de visó, va començar la seva carrera el famós home de cromanyó.
Dret amb les potes del darrera i amb calçotets de pell de visó, va començar la seva carrera el famós home de cromanyó.
I el dia que tu et sents poeta dius a la dona commogut: " Si t'afaitessis la barbeta fores més bella que un mamut. Vols venir a veure unes pintures, que he fet a la vora d'aquí, precursores d'en Picasso, d'en Miró i d'en Dalí ".
Popular catalana. Adaptació: La Trinca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada